Mirall bifocal

Quan l'ajust ocular d'una persona es debilita a causa de l'edat, ha de corregir la seva visió per separat per a la visió de lluny i de prop. En aquest moment, sovint necessita portar dos parells d'ulleres per separat, cosa que és molt inconvenient. Per tant, cal triturar dos poders de refracció diferents sobre la mateixa lent per convertir-se en lents en dues zones. Aquestes lents s'anomenen lents bifocals o ulleres bifocals.

Tipus
Tipus dividit
És el tipus de lent binocular més primerenca i senzilla. El seu inventor és generalment reconegut com la celebritat nord-americana Franklin. Per al mirall bifocal tipus separació s'utilitzen dues lents de diferents graus, que s'utilitzen com a zones llunyanes i properes per al posicionament central. Aquest principi bàsic encara s'utilitza en tots els dissenys de doble mirall.

Tipus d'encolat
Enganxeu la subpel·lícula a la pel·lícula principal. La goma original era goma de cedre canadenc, que és fàcil d'enganxar, i també es pot enganxar després que el cautxú es degrada per efectes mecànics, tèrmics i químics. Una mena de resina epoxi amb millor rendiment després del tractament ultraviolat ha substituït gradualment la primera. El mirall bifocal enganxat fa que la forma i la mida del disseny de la subcapa siguin més diverses, inclosa la subcapa tenyida i el disseny de control del prisma. Per tal de fer que el límit sigui invisible i difícil de detectar, es pot fer un cercle, amb el centre òptic i el centre geomètric coincidents. El mirall bifocal tipus waffle és un mirall bifocal especial enganxat. La vora es pot fer molt fina i difícil de distingir quan la subpeça es processa en un cos de coixinet temporal, millorant així l'aspecte.

Tipus de fusió
Es tracta de fusionar el material de la lent amb un índex de refracció elevat a la zona còncava de la placa principal a alta temperatura i l'índex de refracció de la placa principal és baix. A continuació, passeu a la superfície de la subpeça per fer que la curvatura de la superfície de la subpeça sigui coherent amb la de la peça principal. No hi ha sentit de demarcació. La lectura addicional A depèn de la potència de refracció F1 de la superfície frontal del camp de visió llunyà, la curvatura FC de l'arc còncau original i la relació de fusió. La relació de fusió és una relació funcional entre l'índex de refracció dels materials de lents de fusió de dues fases, on n representa l'índex de refracció del vidre principal (normalment el vidre de la corona) i ns representa l'índex de refracció de la sub-full (vidre de sílex) amb un valor gran, llavors la relació de fusió k=(n-1) / (nn), per tant A=(F1-FC) / k. Es pot veure a partir de la fórmula anterior que, en teoria, canviar la curvatura de la superfície frontal de la placa principal, la curvatura de l'arc còncau i l'índex de refracció de la subplaca pot canviar el grau addicional proper, però de fet, generalment s'aconsegueix canviant l'índex de refracció de la subplaca. La taula 8-2 mostra l'índex de refracció del vidre de sílex de subfull utilitzat habitualment al món per fabricar diferents miralls bifocals de fusió gairebé addicionals.

Taula 8-2 Índex de refracció de subplaques de diferents miralls bifocals de fusió gairebé addicionals (vidre de sílex)